Allà hi ha un cercle, col·locat a terra, una separació discreta entre el públic i els dos artistes. Un espai de tensió, d’atenció, que s’estira i estreny. Com un alè animat pel compromís i la complicitat entre aquestes dues persones. Un escenari refinat que cobra vida en la intensitat de les presències, l’impuls dels cossos, l’escolta dels altres. Veiem amb l’oïda, mirem amb els sentits. El gest està encarnat i nodrit d’una tècnica molt dominada, on l’equilibri, els malabars, el pal xinès i la dansa dialoguen en un tot poètic.
Ven parla de la part de la humanitat que tenim, d’aquest sentiment de confiança que ens eleva.