Quan el circ estava en plena expansió i el públic aclamava les habilitats dels acròbates i el coratge dels domadors nit rere nit, els pallassos eren l’ànima de l’espectacle fent riure tant nens com adults.
Ara ja no queden malabaristes, ni acròbates, ni màgia, ni mossos de pista, només aquests dos pallassos i una herència circense dins una caixa. Dia rere dia poble rere poble intenten, amb esforç, mantenir la tradició familiar. De vegades amb èxit, d’altres amb resultat catastròfic. En qualsevol cas no llençaran la tovallola fins aconseguir el seu propòsit: la rialla del públic!